ART PREROMÀNIC: ART CAROLINGI (s. IX)

CAPELLA PALATINA D'AQUISGRÀ (ALEMANYA)

ESGLÉSIA ABACIAL DE CORVEY (ALEMANYA)

PLÀNOL DEL MONESTIR DE SANKT GALLEN (SANT GALL) A SUÏSSA

ART PREROMÀNIC: ART DE LA REPOBLACIÓ O MOSSÀRAB

SAN MIGUEL DE LA ESCALADA (LLEÓ)

BEAT DE LIÉBANA (APOCALIPSI DE SANT JOAN)

ART PREROMÀNIC ESPANYOL: ART ASTURIÀ (s.VIII-IX). SANTA MARÍA DEL NARANCO (OVIEDO)

ART PREROMÀNIC ESPANYOL: ART VISIGOT (s.V-VII). SAN PEDRO DE LA NAVE (ZAMORA)

LLISTAT DE CONCEPTES D'ART

ABSIDIOLA: Petit absis. Sol tenir planta semicircular o poligonal, cobert amb volta. Sovint disposat en sentit radial a l’absis de la capçalera de l'església.

ABSIS: Part de l’església situada a la capçalera, que sobresurt de la façana posterior i sol tenir planta semicircular o poligonal.

ACRÒPOLIS: A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.

ACROTERI: Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.

ÀGORA Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió... era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.

AIGUADA / GUAIX: Tècnica pictòrica semblant a l'aquarel.la, dissol el color en aigua on

s'hi afegeix un aglutinant (p.e. goma aràbiga).

ALINEAMENT: Conjunt de menhirs o megàlits situats el línia recta, generalment amb orientació est-oest.

ALQUIBLE /QUIBLA: A la mesquita, mur orientat cap a La Meca.

AMETLLA MÍSTICA/ MÀNDORLA: Oval o marc en forma d'ametlla que envolta la figura de Crist o de la Verge en Majestat.

AMFIPRÒSTIL: Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.

AMFITEATRE: Edifici romà dedicat a espectacles públics tal com lluites de gladiadors, de feres... amb un espai central obert (arena), mur de seguretat i grades (càvea).

AQUAREL.LA: Tècnica pictòrica que dissol els colors en aigua i els aplica sobre paper. Els colors són transparents. Molt útil per captar l'atmosfera del paisatge. Utilitza com a blanc el del paper.

AQÜEDUCTE: Construcció o sistema de conducció d'aigües des de les fonts naturals, rius o pantans fins a les ciutats. Segons el desnivell que han de salvar es poden superposar dos o tres fileres d'arcades.

ARC APUNTAT O OGIVAL: Aquell que consta de dos segments d'arc que es tallen formant un angle agut. Característic del gòtic.

ARC LOBULAT: Format per lòbuls. Característic de l'estil musulmà.

ARC DE FERRADURA: Arc d'una circumferència superior a 180º amb el centre situat per

sobre de la línia d'arrencada.

ARC DE MIG PUNT: Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.

ARC DE TRIOMF: Monument commemoratiu romà. Amb 1 o 3 arcades. A l'àtic apareix la inscripció commemorativa i al cim l'estàtua o carro triomfal en bronze del personatge a qui es dedica .

ARC FAIXÓ O PERPANY: Arc que reforça i segmenta en trams la volta d'una nau. La seva disposició és perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.

ARC PERALTAT: Arc on la línia d’arrencada esta per sobre l’imposta.

ARCBOTANT O BOTERELL: Arc característic de l'arquitectura gòtica que descarrega el pes de les voltes en els contraforts.

ARQUITRAU: Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.

AQUIVOLTA: Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marcat atrompetament,se situen per sobre de l'obertura d'una porta, o finestra al romànic i al gòtic. Solen aparèixer decorades amb motius vegetals, geomètrics, historiats...

ARRABÀ/CARCANYOL: Espai o motllura que emmarca l'extradós d'un arc. Característic de l’art visigòtic i de l'art hispanomusulmà.

ATRI: A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvium // Recinte tancat i porticat que precedeix l'entrada d'alguns edificis.

BALDAQUÍ: Paraula que deriva de les teles procedents de Bagdad, es tracta d'un dosser o tendal sostingut per quatre columnes que es col.loca sobre l'altar, llit o qualsevol altre element per a accentuar la seva importància.

BAPTISTERI: Edifici exempt circular o poligonal on s'administrava el baptisme per immersió.

BASAMENT /CREPIDOMA: Part inferior d'una construcció que li serveix de base (p. ex. Al temple grec està format per tres graons).

BASE: Part inferior integrant de la columna sobre la qual s'alça el fust.

BASÍLICA: Edifici civil dedicat a l'administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica. A partir de L´Edicte de Milà,el model basílica romana passarà íntegrament a l´arquitectura cristiana.

BODEGÓ /NATURA MORTA: Pintura d'estudi que representa éssers inanimats (animals morts, vegetals, objectes...)

BUST: En escultura, representació de la part superior del cos humà cap, coll i començament del tronc.

CÀNON: Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si iamb el conjunt de l'obra.

CAPITELL: Part superior d'una columna, pilar...amb diversos tipus de decoració segons l'època, estil...

CARIÀTIDE: Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o pilar.

CATEDRAL: Església principal d'una diòcesi seu del bisbe i del capítol catedralici.

CEL.LA / NAOS: Al temple clàssic, sala que guarda l'estàtua de la divinitat.

CERA PERDUDA: Procediment tècnic per a obtenir estàtues de bronze no massisses. Es construeix una ànima interior de material refractari,al damunt es modela la figura en cera, es torna a recobrir de material refractari i es du al forn. A partir d'una sèrie d'orificis s'hi aboca el metall fos que ocupa el lloc de la cera que es fon.

CIMBORI: Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca sobre el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula. Pot ésser torre a l'exterior i cúpula a l'interior.

CIRC: Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros.

CLAU D'ARC: Dovella situada en la part central d'un arc.

CLAU DE VOLTA: Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.

CLAUSTRE: Pati quadrangular descobert, voltat de galeries porticades, al qual conflueixen les diferents dependències d'un monestir o catedral. Apareix a l'art romànic i perdura en estils posteriors.

COLLAGE: Tècnica de composició plàstica d'invenció cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, filferro, etc.) en un suport pictòric.

COLUMNA SALOMÒNICA: Columna amb el fust en sentit helicoïdal. Característica de l'art Barroc.

COLUMNA TOSCANA: Ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.

CONTRAPOSAT /CONTRAPOSTO: Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret i en actitud de descans.

COR: Part de l’església tradicionalment reservada al clergat on es realitzen el cants. D’estar enmig de la nau de l’església varen ser desplaçats be al presbiteri bé al peus o a un lateral de la nau.

CORA: Estàtua grega d’època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.

CORNISA: Part superior d'un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer motllurat.

CREPIDOMA /CREPIS: Base o pedestal d'un temple amb 3 esglaons o grades.

CREUER: Espai quadrat, sovint cobert per una cúpula on s'entrecreuen la nau central i la transversal.

CROMLEC: Monument megalític. Agrupació de menhirs en forma circular.

CRUGIA: Espai comprès entre dos murs de càrrega.

CÚPULA Volta generada per la rotació d'un arc. Pot descansar damunt un tambor i coronar amb una llanterna.

DEAMBULATORI/GIROLA: A les catedrals i esglésies de peregrinació passadís darrere el presbiteri que dona accés a les capelles radials.

DECUMANUS: A les ciutats i campaments romans, carrers que l'atravessen d'est a oest.

DÍPTIC: Conjunt de dues taules (usualment de fusta) unides i decorades amb relleus o pintures.

DOLMEN: Megàlit aixecat amb tres pedres o més de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera es col.loca horitzontalment a sobre a manera de llinda. Pot presentar corredor. Funció funerària.

DOVELLA: Cadascuna de les peces que formen un arc.

ÈNTASI: Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.

ENTAULAMENT: En l'arquitectura clàssica designa el conjunt format per l'arquitrau, el

fris i la cornisa.

ESCENA: Al teatre clàssic, espai on es desenrotllava l'acció teatral.

ESCORÇ: Perspectiva concreta de les figures que surten del pla del fons per tal de crear línies o plans contrastats.

ESFUMAT: Tècnica utilitzada per Leonardo que consisteix en difuminar els contorns de les figures amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes atmosfèrics.

ESTILÒBATA: Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.

ESTÍPIT: Pilastra en forma de piràmide truncada i invertida de vegades antropomorfa.

ESTOA: Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.

EXTRADÓS: Superfície convexa exterior d'un arc o volta.

FAÇANA /FRONTIS Cadascun dels murs exteriors d'un edifici. Essencialment la part exterior on hi ha la porta principal que li dona accés.

FINESTRA CORONELLA: Finestra arquejada que consta de 2 o 3 arcs iguals i 1 o 2 mainells o columnes de descàrrega.

FLETXA (D'ARC): Alçada d'un arc o volta contada a partir de la clau.

FÒRUM: En l'urbanisme romà, plaça principal on freqüentment; s'entrecreuaven el cardo i el decumanus. S'hi trobaven els edificis civils i religiosos més importants.

FRESC: Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s'aplica sobre l'enlluit, de sorra i calç, mentre encara és humit, emprant colors trempats amb aigua.

FRIS: Als ordres clàssics, espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa pot aparèixer llis, decorat.

FRONTÓ: Coronament triangular d'una façana, pòrtic... l'espai interior s'anomena timpà.

FUST: Part vertical de la columnata entre la base o l’estilòbat i el capitell. Pot ser llis, amb estries...

GABLET: Element decoratiu en forma d'angle que corona l'arc apuntat d'un portal o finestral en el gòtic.

GÀRGOLA: Figura de pedra que sovint adopta formes humanes o d'animals fantàstics. Serveix per desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades. Característic e l'art gòtic.

GIROLA o DEAMBULATORI: A les catedrals i esglésies de peregrinació passadís darrere el presbiteri que dona accés a les capelles radials.

GROTESC: Tipus d'ornamentació bigarrada i estilitzada formada per essers fantàstics, humans, vegetals i animals completament entrellaçats. Característic del Renaixement espanyol.

HARAM: Sala de la mesquita destinada a la oració. Generalment formada per naus perpendiculars a la quibla.

ICONA: Taula pintada característica de l'art bizantí. Solen reproduir imatges de Crist, la Mare de Déu o els sants.

ICONOCLÀSTIA: Doctrina contraria al culte de les imatges.

ICONOGRAFIA: Ciència que té com a objectiu l'estudi de les imatges artístiques en relació a lo simbòlic i al.legòric.

IMPOSTA (LÍNIA ): Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arranca un arc o volta.

INTRADÓS: Superfície interna d'un arc o d'una volta.

LLANTERNA: Element arquitectònic de planta circular o poligonal, amb obertures laterals que corona una cúpula o una torre i permet il.luminar l'espai interior.

LLENÇ: Tela de lli , cànem, cotó... sobre la que es pinta. // Fragment o porció de murada.

LLINDA: Element arquitectònic situat horitzontalment sobre els brancals d’una porta.

LLOTJA: Galeria oberta formada per arcades sostingudes per pilars o columnes.// Edifici públic destinat a transaccions mercantils.

LLUM (DE L'ARC): Amplada màxima d'una obertura.

LLUNETA: Porció de paret compresa entre l’arc d’intersecció de la paret amb la volta i el pla d’imposta de la mateixa paret. També s’utilitza per anomenar una finestra circular damunt una porta.

MAINELL/TRENCALLUMS: Petita columna o element vertical que divideix en dos l’espai que determina un portal o un finestral.

MÀNDORLA/ AMETLLA MÍSTICA: (veure Ametlla mística).

MACQSURA: Petit recinte d’una mesquita, proper al mihrab, destinat a les autoritats.

MAUSOLEU/PANTEÓ: Són sepultures individuals de grans dimensions de planta quadrada, rectangular o circular en els que a més de la càmara mortuòria (inhumació) hi ha altres dependències. Tomba monumental del període roma. Sol ser tomba i temple al hora.

MESQUITA: En el món musulmà, edifici destinat a l'oració comunitària.

MÈTOPA: Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre els tríglifs.

MIHRAB: Nínxol còncau emmarcat per columnes, situat generalment a la part central de la quibla. La seva funció es orientar els precs dels fidels cap a La Meca.

MINARET/ALMINAR: Torre d'una mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració.

MÍNBAR Púlpit o trona, coronat amb dosser, prop del mihrab d'una mesquita des d'on predica l'imam o es llegeix l'Alcorà.

MOSAIC: Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç, tessel.les, peces de marbre...

MUR CORTINA: Façana no sustentant recoberta de vidre de dalt a baix utilitzada per primera vegada a partir de la construccions dels primers gratacels (Mies van der Rohe).

NAOS: Al temple grec, sala que conté l'estàtua de la divinitat.

NÀRTEX: Part porticada de l'atri que precedeix a la basílica paleocristiana, reservat als catecúmens. Part de l'atri immediatament anterior a l'entrada en la basílica paleocristiana reservada als catecúmens.

NATURA MORTA/BODEGÓ: (veure Bodegó)

NAU: Espai interior d'una església , en sentit longitudinal, determinat pels murs o per files de columnes o pilars.

NAVETA: Monument funerari megalític de la cultura talaiòtica del període del Bronze amb forma de quilla de vaixell aplanada i invertida. Enterrament col.lectiu.

NERVADURA/NERVI: Motllura que sobresurt de l'intradós d'una volta amb la finalitat de reforçar-la o de decorar-la.

OGIVA: Arc apuntat format per dos segments d'arc de igual radi que s'entrecreuen en angle agut.//Arc que dóna lloc a la volta de creueria.

OLI (PINTURA ): Procediment pictòric que dissol els pigments en olis (llinosa, nou...) i s'apliquen sobre fusta o tela preparats. Van Eyck va perfeccionar la tècnica.

OPISTÒDOM: Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.

ORDRE(ARQUITECTÒNIC): Combinació proporcionada entre els elements sustentants i els sustentats. Qualcun dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, proporcions i l’ornamentació de columnes i entaulaments.

ORQUESTRA: Part del teatre de forma semicircular o circular, on s'hi col.locava l'altar, el cor, els músics...

PALESTRA: Espai destinat a exercicis gimnàstics.

PANTEÓ: Temple destinat al culte de tots els déus. Construcció funerària.

PASTEL: Tècnica pictòrica que utilitza pigments secs mesclats amb goma aràbiga o resina en forma de varetes (els anomenats “pastels”). El color s’estén amb la ajuda d’un difuminador o amb els dits.

PERISTIL: A la casa grecoromana, pati interior voltat de columnes, situat a la part posterior.// Porxo amb columnes que envolta un edifici.

PERSPECTIVA: Mètode geomètric que permet representar l'espai tridimensional.

LINEAL: sobre un espai bidimensional. La perspectiva lineal és aquella que per a la seva formació té en compte les línies que convergeixen en un punt de fuga.

PERSPECTIVA AÈRIA: Tipus de perspectiva que intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes, difuminant els contorns i fent que els colors perdin intensitat a mesura que s’allunyen.

PETXINA: Element arquitectònic de forma triangular curvilínia que té la funció de servir de suport a una cúpula tot passant d'una planta quadrada a una de circular.

PILAR: Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.

PILAR (FASCICULAT): Pilar format per nombroses motllures adossades que normalment comparteixen base i capitell. Característic del gòtic.

PILASTRA: Pilar adossat al mur.

PILOTIS: Suports verticals i de formigó armat que aïlla la planta baixa del cos de l'edifici que sustenta, creant un espai cobert,lliure i sense parets.

PINACLE: A l'arquitectura gòtica, torreta apiramidada i punxeguda que serveix de contrapès a l'empenta de l'arcbotant i accentua la verticalitat de l'edifici.

PLANTA BASILICAL: Planta longitudinal d’una o tres naus (excepcionalment 5) amb la central més elevada.

PLANTA DE SALÓ: Es tracta generalment d'una planta basilical amb voltes de creueria i amb les naus laterals de la mateixa altura que la central.

PLEMENTERIA: Conjunt de pedres (carreus) que omplen l’espai entre els arcs i els nervis d'una volta de creueria.

PODI: Pedestal sobre el que descansen un grup de columnes (p.ex. Als claustres)// Basament sobre el que s'edifica un temple.

POLICROMIA: Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques o escultòriques.

POLÍPTIC: Retaule que consta de més de tres taules. De vegades són articulats i es poden plegar sobre el plafó central.

PÒRTIC: Estructura arquitectònica adossada a un edifici, coberta i limitada per arcades.

PRESBITERI: Espai que rodeja a l'altar, generalment elevat respecte a les naus, ocupant l'absis de la capçalera. En aquest espai hi trobem l'altar, la càtedra, els ambons, i a vegades el cor.

PRONAOS: Sala o pòrtic que precedeix la naos.

READY MADE Objectes elaborats en sèrie, descontextualitzats per convertir-los en obra d'art.(Marcel Duchamp).

BAIX RELLEU: Quan les figures gairebé no sobresurten del pla mural (menys de la meitat del seu volum natural).

MIG RELLEU: Quan les figures sobresurten la meitat del seu volum.

ALT RELLEU: Quan les figures són tallades gairebé exemptes però adherides al pla mural (més de la meitat del seu volum natural)

RETAULE: Obra d'escultura, pintura o mixta que cobreix el mur situat darrera un altar. Pot ser de fusta, pedra o metall. Deriva del frontal romànic. Les seves parts principals són predel.la o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers verticals, guardapols,...

ROSASSA /ROSETÓ: Obertura o finestra circular de grans dimensions amb traceria, calat

i vidrat, característic del gòtic. Es troba generalment a les façanes de les esglésies.

SALMER: Dovella inferior d'un arc sobre la imposta a partir de la qual s'alça l'arc.

SARCÒFAG: Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i decoració en el qual es col.loca el cos del difunt.

TALAIOT: Monument megalític balear. Torre de defensa troncocònica. Pot presentar planta quadrada, circular...columna central...E. Del Bronze.

TALLA: Escultura de fusta.// Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.

TAMBOR: Bloc cilíndric que superposat forma el fust d'una columna // Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.

TAULA: Monument megalític de la cultura talaiòtica, període del Bronze, consistent en un monòlit disposat verticalment que suporta una gran pedra horitzontal.

TEATRE: Edifici destinat a representacions escèniques i musicals. Consta d'hemicicle o càvea, orquestra, prosceni i escena.

TERMES: Construcció romana de caire civil destinada als banys.

TESSEL.LA: Cadascun dels petits paral.lelepípedes de pedra, marbre... que s'utilitzen per a formar un mosaic.

TETRAMORF: Símbols dels quatre evangelistes Mateu (home o àngel), Marc (lleó), Lluc (bou), Joan (àliga).

TIMPÀ: Espai interior d'un frontó. // A les portalades, espai delimitat per la llinda i la primera arquivolta.

TOLOS: A l'antiga Grècia, temple circular.

TONDO: Obra artística pintada o esculpida de forma rodona, semblant a un medalló.

TRACERIA: Decoració arquitectònica feta sobre pedra calada. Especialment la que decora les ogives dels finestrals gòtics, triforis ,rosasses...

TRANSSEPTE: Nau transversal o perpendicular d’una església que configura arquitectònicament la planta de creu llatina.

TREMP: Procediment pictòric en que els colors es dilueixen amb aigua que conté aglutinants goma,ou,...s'aplica sobre taula o mur i es pot retocar en sec.

TRIBUNA: A l’església cristiana, galeria construïda sobre les naus laterals.

TRIFORI: Filera de finestres que s'obren a la nau central des d'un passadís situat sobre les naus laterals.

TRÍGLIF: En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en que està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.

TRÍPTIC: Obra que consta de tres cossos en la qual els dos laterals es tanquen sobre el central; pot ser d’ivori, fusta...

TROMPA: Petita volta semicònica o volada que serveix per passar d'una planta quadrada a una octogonal sobre la qual és possible aixecar una cúpula.

TROMPE-L'OEIL: Recurs pictòric que pretén crear la il.lusió òptica que és real una cosa que només està pintada.

VANITAS: Tema,característic del barroc, que recorda la fugacitat de la vida i la buidor de les coses d'aquest món davant de la inevitabilitat de la mort.

VITRALL: Conjunt de gran cromatisme format per petits fragments de vidre acolorits units amb fines tires de plom i sostingut per una estructura metàl.lica.

VOLTA D'ARESTA: Aquella generada pel creuament perpendicular de dues voltes de canó.

VOLTA DE CANÓ: Coberta generada pel desplaçament d´un arc de mig punt al llarg d´un eix longitudinal.

VOLTA DE CREUERIA/VOLTA OGIVAL: Característica del gòtic ofereix el doble avantatge de ser lleugera i flexible. Formada per arcs apuntats , consta d'esquelet (nervis que es creuen en diagonal, arcs formers, faixons i plementeria).

VOLTA DE MOCÀRABS: Volta decorada amb uns elements decoratius de guix o fusta formats per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment com estalactites que adorna la part interior de la cúpula, l'arc i les voltes. També s'utilitzà als capitells.

VOLTA /CÚPULA GALLONADA: Volta dividida en seccions que per la forma recorden els grells d'una taronja.

VOLUTA: Element decoratiu en espiral característic del capitell jònic... També, en llenguatge genèric, s’utilitza el terme com a sinònim de tot motiu decoratiu curvilini.